El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix als treballadors i treballadores temporals el dret a percebre la indemnització de 20 dies per any, sense necessitat que el seu contracte sigui fraudulent.
Segons el TJUE, la legislació laboral espanyola discrimina gairebé quatre milions de treballadores i treballadors temporals, 546.600 a Catalunya. CCOO insta els Govern i els partits polítics a promoure una reforma urgent que ajusti la nostra legislació al marc europeu.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 14 de setembre del 2016, assumpte C 596/14, resol la qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l'extinció del contracte dels treballadors i treballadores temporals, amb l'Acord marc sobre el treball de durada determinada, subscrit per la Confederació Europea de Sindicats el 18 de març del 1999 amb les organitzacions empresarials europees, i incorporat a la Directiva 1999/70 CEE del Consell, de 28 de juny del 1999.
Legislació espanyola discriminatòria
En essència, el TJUE considera que és discriminatòria la legislació espanyola amb els treballadors i treballadores temporals, ja que no reconeix una indemnització equivalent a la dels treballadors i treballadores fixos, per l'extinció de la seva relació laboral. Per tant, exigeix als tribunals espanyols que, a l'hora de resoldre els processos, reconeguin una indemnització als treballadors i treballadores temporals equivalent a la que està establerta per a l'acomiadament per causes objectives, és a dir, de 20 dies per any de servei.
Es tracta d'un pronunciament que té enormes repercussions en el nostre sistema de relacions laborals i que genera efectes directes sobre els treballadors i treballadores subjectes a un contracte temporal, en possibilitar que puguin veure reconeguda una indemnització davant la finalització del seu contracte de treball.
Es tracta d'una mesura que afecta gairebé quatre milions de treballadors i treballadores a Espanya, uns 546.600 a Catalunya, i que té efectes indubtables per corregir un dels elements més perniciosos del nostre sistema de relacions laborals, com és un índex de temporalitat desproporcionat i una falta de protecció efectiva dels treballadors i treballadores temporals enfront del seu cessament.
En les seves implicacions pràctiques, suposa equiparar els costos de l'acomiadament dels treballadors i treballadores temporals als treballadors i treballadores fixos. D'aquesta forma s'elimina l'enorme distorsió que genera la nostra legislació laboral, que, de forma tradicional, es fonamenta en l'absoluta desprotecció dels treballadors i treballadores temporals davant l'acomiadament.
Afectat també el personal funcionari temporal
En aquesta mateixa data s'han dictat altres dues sentències més del TJUE, relatives a la contractació temporal al nostre país. En un cas, assegura al personal funcionari temporal els mateixos drets indemnitzatoris que als treballadors i treballadores, no només per la indemnització davant l'extinció de la seva relació, sinó també incloent el reconeixement de la seva condició de personal indefinit no fix si el contracte era abusiu. En una altra decisió, el TJUE denuncia la falta de garanties en l'ocupació pública davant l'encadenament de contractes temporals i habilita els òrgans judicials a prendre mesures dissuasòries per assegurar que un lloc fix es cobreixi amb un contracte fix. No és necessària cap reforma legal per habilitar que els tribunals puguin reconèixer, en el curs d'un procés laboral, l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any de servei davant l'extinció de qualsevol contracte temporal.
Aquesta mesura s'aplica a tots els contractes temporals que s'han subscrit i que estan vigents, o que se celebrin en el futur al nostre país. Però també comprèn tots els contractes temporals que s'han extingit amb anterioritat a la pròpia data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l'únic límit que no hagi transcorregut el termini d'un any des que va tenir lloc aquesta extinció. Aquesta situació requereix una reforma legislativa urgent, que modifiqui l'Estatut dels treballadors en el sentit de reconèixer el dret a tots els treballadors i treballadores temporals, davant la finalització del seu contracte per les causes previstes en aquest, d'una indemnització equivalent a la prevista per a l'acomiadament objectiu, al marge de la data de celebració d'aquest contracte.
Fins que es dugui a terme aquesta reforma, des de CCOO, com el sindicat més representatiu d'aquest país, es promouran accions judicials que comprenguin la totalitat de treballadors i treballadores temporals, per fer efectives les diferències econòmiques que els puguin correspondre.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada