No, no hem perdut el cap ni hem canviat de feina. Ens expliquem:
Imagineu-vos, per un moment, que el camp de futbol sala és la sala de
reunions del “Comitè d’Empresa de 7 i Tria”. Allà hi ha 2 equips i 1 àrbitre.
Un equip el formen els delegats/des de la USO (per exemple el Madrid). Un altre
equip el formen els delegats/des de CCOO (per exemple, el Barça). Per últim, hi
ha un àrbitre (per exemple, les delegades de la UGT).
Abans de començar cada partit només es presenten 4 jugadors/es del Madrid (i
això, passarà durant tota la temporada?).
L’àrbitre xiula l’inici del match i ràpidament es veu l’estratègia de cada
equip. Per part del Barça cada jugador/a sap el que ha de fer, doncs els/les
integrants d’aquest equip planifiquen i preparen amb antelació la disputa de
cada partit.
Per part del Madrid des del primer partit de lliga es veu que, no només no
hi ha motivació per jugar (l’equip sempre està incomplert), sinó que tampoc
tenen una estratègia clara de com han de jugar, quin rol té cada jugador/a dins
el terreny de joc, etc.
Mentrestant, i ja transcorregudes 3 jornades de lliga, l’àrbitre comença a
flipar veient la dinàmica de joc i participació en aquesta lliga del Madrid.
Doncs, els seus jugadors/es no fan cap pinta de canviar la seva estratègia de
joc. És més, els mateixos jugadors/es s’autoexpulsen del partit, la qual cosa
provoca continus canvis en la seva alineació titular. Evidentment, així no hi
ha manera de tirar endavant cap projecte d’equip.
Però, el millor escara està per venir.
