REFLEXIÓ: ESTAFA A 300, O GAIREBÉ… (1ª part)

Si busquem en un diccionari la paraula “estafa” podem llegir: “acció o efecte d’estafar”. Si busquem en un diccionari la paraula “estafar” podem llegir: “robar amb engany”.

Però, aquest escrit no va de cap robatori; sinó d’un engany.

Un engany que es va començar a gestar ara fa ja uns mesos. Més o menys cap al mes d’abril d’aquest any, quan alguns (després de no haver fet res durant 4 anys) començaven a preparar a corre cuita la seva campanya per a les eleccions del “Comitè d’Empresa” de 7 i Tria.

Una campanya farcida de males praxis, mentides, falses promeses, etc.

Males praxis i mentides pels continus atacs a que ens van sotmetre als delegats/des de CCOO, sense cap motiu ni raó. Simplement, per a desprestigiar-nos, i intentar crear confusió i desengany entre els/les possibles participants d’aquelles eleccions.

Falses promeses perquè, no sabent el resultat que d’aquí se’n desprendria, tenien aparaulades certes qüestions que després no van poder complir. Per tant, van suspendre l’assignatura d’endevinació.

Però, aquest suspens no té gaire importància. El suspens important de debò és el que els deuen està donant totes i tots els treballadors/es de l’empresa que (per un o altre motiu) van depositar la seva confiança en aquesta candidatura basada en l’engany. Concretament, gairebé 300 persones es poden sentir hores d’ara estafades sabent el que els/les delegats/des en qui van confiar no estan fent,  i veient com “defensen” els seus interessos.

Heu ja endevinat de quin sindicat parlem? De ben segur que sí.

Proverbi Africà: “Si algú t’ha mossegat, t’ha fet recordar que tu també tens dents”.

Continuarà...