CCOO 7iTria

Les empreses decideixen la periodicitat del certificat de delictes sexuals

El Ministeri de Justícia considera que la periodicitat amb que els treballadors han de presentar o renovar el certificat de delictes de naturalesa sexual es determina a criteri de l'empresa o entitat que contracta. Aquesta és la resposta que ha rebut l'Acellec, després de formular una consulta a través del formulari de contacte del web del ministeri. L'aplicació de la mesura que estableix la obligatorietat de disposar d'un certificat negatiu del Registre Central de Delictes Sexuals per poder treballar en contacte habitual amb menors continua generant moltes incerteses, i circulen informacions contradictòries que ningú no confirma oficialment. El darrer rumor sobre aquesta qüestió és que el certificat té una validesa de tres mesos i que, per tant, cal renovar-lo amb aquesta periodicitat. Per sortir de dubtes, l'Acellec va fer una consulta al Ministerio de Justicia.

La gerència de l'associació patronal, davant de la impossibliitat de trobar cap interlocutor autoritzat, va fer una trucada al servei d'atenció al ciutadà del Ministerio de Justicia el 28 de juliol de 2016 per preguntar sobre el termini de validesa dels certificats i per demanar, per tant, amb quina periodicitat cal renovar-lo. La persona que va atendre la consulta no la va saber respondre, i va demanar que es fes la pregunta per escrit a través del formulari de contacte del web de ministeri. Feta la consulta, el mateix dia va arribar la resposta per escrit i correu electrònic.

Segons el text rebut, el decret que regula el registre de delictes sexuals no estableix un periode de validesa o vigència del certificat, que únicament determina que la persona que sol·licita el document no ha estat condemanada per delictes d'aquesta naturalesa en la data d'expedició del certificat. En conseqüència, i d'acord sempre amb la resposta rebuda del ministeri, ha de ser la instància que contracta el treballador la que ha de determinar amb quina periodicitat li cal demanar el certificat al treballador.

De la informació rebuda es desprèn que, un cop l'empresa compta amb un primer certificat dels seus treballadors, té llibertat per decidir quan els demana una actualització del document, segons el propi criteri. Aquesta resposta allibera les empreses de complir un termini determinat però, d'altra banda, resulta poc clarificadora, perquè no dona pautes per saber amb precisió si s'estan complint les disposicions fixades en la llei 26/2015 de reforma de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, que estableix la obligatorietat de disposar del certificat de tots els treballadors que estan en contacte estable amb menors.

En qualsevol cas, queda clar que, a no ser que hi hagi una exigència explícita per part d'instància oficial, ha de ser l'empresa la que decideixi cada quan ha de sol·licitar el certificat als seus treballadors. Per tal que no hi hagi dubtes sobre la qüestió, reproduïm literalment la resposta que va rebre l'Acellec per correu electrònic el 28 de juliol, des del Ministeri de Justicia.

Resposta del Ministerio de Justicia a la consulta de l'Acellec

En relación con su escrito presentado a través del formulario de contacto de nuestra página Web, le indicamos que en cuanto a la periodicidad, el Registro Central de Delincuentes Sexuales se regula en el Real Decreto 1110/2015, de 11 de diciembre (BOE de 30/12/2015), cuyo artículo 9.3 dispone que la certificación positiva contendrá los datos inscritos, tal como obren en el registro en el momento de su expedición. Por tanto, estos certificados, al igual que ocurre con los certificados de antecedentes penales que expide el Registro Central de Penados, no tienen un plazo de validez o vigencia determinado, limitándose a reflejar la información penal en el momento de su expedición.

Queda por tanto, a criterio del empleador, el determinar con qué periodicidad debe exigir al trabajador que realice actividades que impliquen un contacto habitual con menores, que acredite la ausencia de antecedentes penales por delitos contra la libertad e indemnidad sexuales, así como por trata de seres humanos con fines de explotación sexual.