|
L'absentisme
laboral és un fenomen complex, del qual no hi ha consens social sobre la seva
definició. Segons l'OIT és l'absència (justificada o no) d'aquella persona de
la qual es pensava que havia de venir a la feina. A partir d'aquesta
definició les absències per motius de salut (la incapacitat temporal -comú o
professional-, els permisos, hores sindicals, maternitat....) no haurien de
contemplar-se com absentisme laboral. Però, malauradament, això no està
establert ni generalitzat. Per tant, ens trobem que quan parlem d'absentisme
caldria saber què entenem cadascú, ja que en funció d'això s'agafen unes
dades o d'altres; generant així estudis, dades i informacions que entre sí
són incomparables, i que no ens ajuden a definir quina és la magnitud del
fenomen.
Tot i així,
durant el procés de crisi econòmica que s'ha acompanyat de reformes laborals
i retallades de drets, s'ha aprofitat a fer una volta més al tema de la
penalització de les absències laborals (justificades o no justificades) i
s'han realitzat canvis normatius en dos sentits:
1.- incorporant
com a causa legal d'acomiadament de tipus objectiu si es supera un
percentatge en un període de temps determinat, tot i suposar un motiu
justificat, legal i de dret aquella absència (baixa laboral, per exemple)
(art. 52 Estatut dels Treballadors/es).
2.- modificant
l'anomenada llei de mútues, donant noves funcions de control de la
incapacitat temporal comú per part de les mútues, tenint el control de les
baixes que emet el metge del sistema públic de salut des del primer dia de la
baixa i accedint a la informació clínica del treballador/a, amb la finalitat
de poder fer propostes d'alta i seguiment del procés d'incapacitat temporal.
|
