Les patronals del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, malauradament, en la seva línia...

 

 

 

Les patronals del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya dinamiten la negociació del conveni                   col·lectiu, evidenciant de nou la seva manca de voluntat negociadora.

CCOO, UGT i USOC consideren inadmissible la proposta de congelació salarial sumada als anys 2018, 2020, 2021 i 2022.

Des dels inicis de la negociació del "IV Conveni de l Lleure", a principis de l’any 2018, la voluntat de les  patronals ACELLEC, La Confederació i ACCAC ha estat clarament orientada a impedir un acord que permeti avançar en la millora de les condicions de treball del sector.

Les propostes de les patronals sempre han anat encaminades a congelar els salaris, endurir les sancions, retallar la cobertura de les malalties, allargar els períodes de prova, i tot un seguit de mesures enfocades a empitjorar el conveni vigent.

Els menjadors escolars, les vetlladores, els casals, les activitats de lleure educatiu, les colònies, els albergs de joventut, les activitats dels centres cívics, els serveis d’atenció al públic en museus, entre d’altres, són activitats regulades al "Conveni Col·lectiu del sector del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya", un sector al què les patronals volen condemnar perpètuament a la precarietat laboral.

En relació amb els estudis d’organitzacions patronals que apunten a un augment de l’absentisme els darrers anys.

CCOO alerta de que l'absentisme laboral es símptoma de condicions de treball no saludables i que cal intervenir sobre les causes i no sobre les persones. L'absentisme laboral és un fenomen complex, del qual no hi ha consens social sobre la seva definició. Segons l'OIT és l'absència (justificada o no) d'aquella persona de la qual es pensava que havia de venir a la feina. A partir d'aquesta definició les absències per motius de salut (la incapacitat temporal -comú o professional-, els permisos, hores sindicals, maternitat....) no haurien de contemplar-se com absentisme laboral. Però, malauradament, això no està establert ni generalitzat. Per tant, ens trobem que quan parlem d'absentisme caldria saber què entenem cadascú, ja que en funció d'això s'agafen unes dades o d'altres; generant així estudis, dades i informacions que entre sí són incomparables, i que no ens ajuden a definir quina és la magnitud del fenomen. Tot i així, durant el procés de crisi econòmica que s'ha acompanyat de reformes laborals i retallades de drets, s'ha aprofitat a fer una volta més al tema de la penalització de les absències laborals (justificades o no justificades) i s'han realitzat canvis normatius en dos sentits: 1.- incorporant com a causa legal d'acomiadament de tipus objectiu si es supera un percentatge en un període de temps determinat, tot i suposar un motiu justificat, legal i de dret aquella absència (baixa laboral, per exemple) (art. 52 Estatut dels Treballadors/es). 2.- modificant l'anomenada llei de mútues, donant noves funcions de control de la incapacitat temporal comú per part de les mútues, tenint el control de les baixes que emet el metge del sistema públic de salut des del primer dia de la baixa i accedint a la informació clínica del treballador/a, amb la finalitat de poder fer propostes d'alta i seguiment del procés d'incapacitat temporal.