La podeu sentir en aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/4451837/Polemica-per-lIVA-dels-serveis-extraescolars-
divendres, 19 de juliol del 2013
El voluntariat com a origen de l'Educació en el Lleure a Catalunya.
A grans trets i des d’un punt de vista generalitzant, l’evolució de l’educació en el lleure a Catalunya ha estat com segueix:
-Dècada dels 40: primeres experiències en colònies i campaments.
-Dècada dels 50: el voluntariat va ser el motor que va propulsar i extendre l’educació en el lleure per tot el territori des d’institucions creades pel
voluntariat amb una clara intenció de voler transmetre uns valors molt concrets i determinats
-Dècada dels 60: el voluntariat es va organitzar en federacions i s’estructura,sempre des de l’associacionisme sense afany de lucre, però la intenció de
treballar valors concrets i determinats amb els nens/es i joves es va diluir una mica.
-Dècada dels 70: les institucions (ajuntaments, generalitat, etc.) s’impliquen en l’organització d’activitats d’educació en el lleure i encara es deixen una mica més de banda alguns dels valors que es treballaven per herència del model francés.
-Dècada dels 80: surgeixen les empreses d’educació en el lleure que organitzen i gestionen activitats de lleure educatiu generalistes, moltes d’elles provenen del voluntariat i l’associacionisme.
-Dècada dels 90: les empreses es profesionalitzen, ja no necesariament són associacions convertides en empreses, sinò que es creen directament des d’un punt de vist de negoci empresarial.
-Dècada dels 00: les empreses cada vegada s’especialitzen més i oferèixen activitats molt específiques.
10 raons per dir "no" a la llei Wert.
Aquest és el títol del decàleg elaborat pels grups parlamentaris del Congrés -tret del PP i UPyD-, els sindicats CCOO, FETE-UGT i STEs i la associacions de pares CEAPA per argumentar els motius contra la Lomce. Aquestes organitzacions socials i polítiques acaben el document exigint "la retirada del projecte de llei de la Lomce" i l'obertura d'un procés de negociació i diàleg real amb el ministeri d'Educació".
Les 10 raons són les següents:
1.Incapacitat del govern per buscar un consens en matèria d'educació que pugui donar estabilitat al nostre sistema educatiu,menyspreant a la comunitat educativa i als interlocutors socials i polítics amb els quals mai ha comptat tret de per demanar la seva adhesió al projecte de llei.
2. Instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora del sistema educatiu per imposar una contrareforma segregadora i intervencionista, que resulta inútil per resoldre els problemes reals de l'educació.
3. Manca de memòria econòmica creïble i suficient i deixa a un dubtós finançament europeu la cobertura dels crèdits que genera la reforma.
4. Conculca el principi d'igualtat d'oportunitats al produir la segregació primerenca, permetre la publicació de rànquings i afavorir l'exclusió de l'alumnat amb dificultats.
5. Promoure un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que alimenta la desconfiança cap al professorat i limita la formació integral de l'alumnat.
6. Devalua el sistema de FP, necessitat d'impuls i organitza una classificació d'assignatures arbitrària, amb una ordenació acadèmica incongruent i antipedagògica que deixa fora del currículum importants àrees formatives com l'EpC i altres imprescindibles per a la formació integral de l'alumnat.
7. Nega la diversitat lingüística de les CCAA amb llengua pròpia i atempta contra el model d'immersió lingüística que garanteix el coneixement del català i el castellà al finalitzar la formació i que ha estat fonamental per a la cohesió social i la convivència lingüística a Catalunya.
8. Imposa la recentralització educativa al promoure un canvi en la distribució de les competències i atorga al govern de l'estat el total control de certes àrees estructurals i una major capacitat per determinar el currículum i les noves revàlides.
9. Limita la participació de la comunitat educativa al buidar de competències els consells escolars i postul·la una autonomia dels centres intervencionista respecte de les condicions laborals dels treballadors/es.
10. Lesiona l'acreditada equitat del nostre sistema educatiu públic sense millorar la qualitat i instal·la un model educatiu elitista, economicista i impropi d'un estat confederal.
Les 10 raons són les següents:
1.Incapacitat del govern per buscar un consens en matèria d'educació que pugui donar estabilitat al nostre sistema educatiu,menyspreant a la comunitat educativa i als interlocutors socials i polítics amb els quals mai ha comptat tret de per demanar la seva adhesió al projecte de llei.
2. Instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora del sistema educatiu per imposar una contrareforma segregadora i intervencionista, que resulta inútil per resoldre els problemes reals de l'educació.
3. Manca de memòria econòmica creïble i suficient i deixa a un dubtós finançament europeu la cobertura dels crèdits que genera la reforma.
4. Conculca el principi d'igualtat d'oportunitats al produir la segregació primerenca, permetre la publicació de rànquings i afavorir l'exclusió de l'alumnat amb dificultats.
5. Promoure un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que alimenta la desconfiança cap al professorat i limita la formació integral de l'alumnat.
6. Devalua el sistema de FP, necessitat d'impuls i organitza una classificació d'assignatures arbitrària, amb una ordenació acadèmica incongruent i antipedagògica que deixa fora del currículum importants àrees formatives com l'EpC i altres imprescindibles per a la formació integral de l'alumnat.
7. Nega la diversitat lingüística de les CCAA amb llengua pròpia i atempta contra el model d'immersió lingüística que garanteix el coneixement del català i el castellà al finalitzar la formació i que ha estat fonamental per a la cohesió social i la convivència lingüística a Catalunya.
8. Imposa la recentralització educativa al promoure un canvi en la distribució de les competències i atorga al govern de l'estat el total control de certes àrees estructurals i una major capacitat per determinar el currículum i les noves revàlides.
9. Limita la participació de la comunitat educativa al buidar de competències els consells escolars i postul·la una autonomia dels centres intervencionista respecte de les condicions laborals dels treballadors/es.
10. Lesiona l'acreditada equitat del nostre sistema educatiu públic sense millorar la qualitat i instal·la un model educatiu elitista, economicista i impropi d'un estat confederal.
Rigau estudia oferir el menjador escolar totalment gratis als alumnes en risc de pobresa.
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha anunciat que incrementarà el pressupost destinat a les beques menjador que subvencionen part del menú escolar a partir del curs vinent, i ha avançat que podrien subvencionar el 100% del cost per als alumnes en risc de pobresa, que actualment tenen pagat el 75% del plat.
Montoro obre la porta a abaixar l'IVA dels menjadors escolars, com demana Brussel·les.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat disposat a abaixar l'IVA dels menjadors escolars, que se situa al 21%, tal com li reclama Brussel·les.
Montoro argumenta que l'executiu està aplicant actualment l'IVA als menjadors escolars d'acord amb la legislació vigent des del 1998. Per això, segons ha dit, "farem el que digui la Comissió Europea, però és ara quan ho diu", després de considerar que Brussel·les ha canviat la interpretació que fa de la llei.
Montoro ha dit que la pujada d'aquest impost dependrà de si el servei de menjador el presta una entitat de caràcter social o una societat mercantil, ja que el sistema impositiu varia en cada cas.
Hisenda ha anunciat que, quan el servei del menjador escolar el dona el centre amb recursos propis està exempt de l'IVA. Però, si el realitza una fundació o societat sense ànim de lucre, l'impost no s'aplica per als menors de 6 anys, mentre que per als majors de 6 l'IVA ha de ser del 21%. A més, quan es tracta d'una empresa particular o una societat mercantil, l'IVA per als menors de 6 anys ha de ser del 10% i del 21% per als més grans.
dijous, 18 de juliol del 2013
SORTIM AL TELETEXT DE TV3
El proppassat 4 de juliol de 2013, vam poder llegir un comunicat al teletext de TV3, que feia referència explícita a l'acord al que hem arribat per al manteniment de la ultra activitat del "2n Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya".
Els diferents mitjans de comunicació del nostre país també haurien d’estar per a això. Ja és hora que es parli de la situació en que ens trobem.
Sabem que no som els únics. És més, sabem que hi ha certs sectors laborals de Catalunya que encara no han arribat a cap acord sobre el procés d’ultra activitat. Però, allò que afecta a més de 25.000 treballadors i treballadores d’aquest país no pot “amagar-se sota un coixí”.
Els diferents mitjans de comunicació del nostre país també haurien d’estar per a això. Ja és hora que es parli de la situació en que ens trobem.
Sabem que no som els únics. És més, sabem que hi ha certs sectors laborals de Catalunya que encara no han arribat a cap acord sobre el procés d’ultra activitat. Però, allò que afecta a més de 25.000 treballadors i treballadores d’aquest país no pot “amagar-se sota un coixí”.
La Federació de Municipis de Catalunya demana urgentment al govern de la Generalitat un augment de la dotació en beques menjador.
El passat divendres dia 12, l’FMC va reunir diversos representants dels consells comarcals (presidents, gerents i altres càrrecs) i representants de la Comissió d’Educació de l’FMC per tractar, entre d’altres temes, de les beques menjador i transport escolar.
Es va constatar que, moltes famílies a Catalunya estan patint una greu situació econòmica i que, com a conseqüència d’això, hi ha una realitat cada vegada més preocupant d’infants mal alimentats o desnodrits.
Els infants són els qui reben amb més duresa els efectes de la crisi, d’entre tots els sectors més castigats i afectats. El percentatge d’alumnes que té accés a una beca menjador és mínim, amb la qual cosa es constata que queden fora de la partida de beques un gran volum d’infants que haurien d’entrar dins de la garantia de l’administració pel que fa a alimentació infantil.
A la reunió es va manifestar que “si no hi ha un finançament adequat, aquest problema es convertirà en una urgència social”, i es va afegir que el més greu no és només el cost del menjar sinó tot el que comporta aquest servei educatiu. I hem de tenir molt clar que “no afecta només el Departament d’Ensenyament o el Departament de Benestar, sinó que s’ha convertit ja en un problema de país”.
Els assistents van explicar també que fins i tot en alguna comarca han augmentat fins a un 24% les peticions de beques menjador de cara al setembre i en altres territoris s’ha constatat que el curs passat només es va cobrir un 60% de les necessitats de nens que havien demanat beques menjador. La previsió és que de cara al setembre el percentatge de nens que demanaran beques menjador s’incrementarà notablement.
Joaquim Balsera, alcalde de Gavà, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable d’aquest grup de treball; i Josep M. Freixanet, president de la Comissió d’Educació de l’FMC i alcalde d’Olost, s’han compromès a traslladar als diferents òrgans aquestes preocupacions, que podem resumir en quatre peticions:
- Reclamem que la partida pressupostària del govern de la Generalitat destinada a beques menjador es vegi incrementada en un percentatge suficient per a satisfer les necessitats reals dels infants
- Reclamem una relació d’igual a igual i de consens amb l’administració autonòmica per donar resposta a aquestes necessitats
- Demanem una revisió de l’actual normativa reguladora del servei escolar de menjador als centres educatius públics per tal de racionalitzar la seva aplicació
- Proposem la creació d’un grup de treball específic format per representants dels consells comarcals i responsables d’educació i de benestar dels ajuntaments amb l’administració autonòmica per continuar treballant sobre la gestió dels menjadors escolars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)