Enquesta situació actual del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya a les escoles.

 

 

CCOO Educació estem al costat de les persones dels centres educatius, de tota la comunitat educativa, per un inici de curs amb seguretat i de qualitat.

Per aquest motiu, estem recollint informació sobre el què està passant en els centres escolar, i més concretament en el sector del Lleure Educatiu.

Pretenem utilitzar aquesta informació per fer pública la situació que estem vivint al nostre sector, i com ens està afectant laboralment.

Per aquesta raó, et demanem que dediquis cinc minuts a emplenar un formulari sobre les mesures i recursos que tens a l’abast al teu centre de treball.

Si us plau, per poder accedir al formulari, ves a: https://n9.cl/mp2lx

Les teves respostes a les preguntes d’aquesta enquesta ens ajudaran a tenir una visió més global. Amb les teves respostes ens ajudaràs a valorar les accions de pressió i les demandes més adequades a plantejar al Departament d’Educació i et podrem donar suport.

Les dades obtingudes seran tractades amb absoluta confidencialitat. És més, si ho desitges pots omplir l’enquesta de manera anònima.

CCOO portem anys defensant els drets laborals de tot el personal treballador.

Ara amb el Covid, més que mai, és necessari recollir tota aquesta informació per poder reaccionar i actuar.

 

Comparteix-lo amb altres companyes i companys del Lleure Educatiu en l’àmbit escolar!!

Article d'opinió: Monitora o Educadora?

Article de la «monitora» de menjador i delegada sindical de CCOO, publicat al suplement L'Aula.

Marisa Micó, Delegada CCOO Educació 10.04.2018 |

Font: diari de Girona

Qui respongui ho farà sempre des d'un punt de vista determinat. Tot depèn de la nostra concepció sobre què és «educar». A CCOO ho tenim clar. 

Dins l'entorn escolar hi ha vetlladores, docents, monitores de menjador, TEIs, conserges, cuineres, personal de neteja, monitors d'activitats extraescolars, i un llarg etcètera. Entenem que tothom que treballa en el món educatiu, i concretament en l'entorn escolar, té la responsabilitat d'educar.

Jo sóc «monitora» de menjador i defenso la meva tasca col·lectivament a través de CCOO. Volem canviar la concepció que es té de nosaltres com a monitores de menjador. Cal un reconeixement professional més ampli per part de la comunitat educativa que es concreti en millores laborals.Monitor fa referència etimològicament a persona que adverteix, aconsella o fa recordar. Advertim que el motiu d´etiquetar un col·lectiu amb un mot que no reflecteix la realitat de la seva tasca, respon a un menysteniment de la seva professió. Aconsellem que, d'una vegada per totes, s'elevi la categoria professional  d´«educadors» a tots aquells que treballem en el món educatiu i més concretament en l'entorn escolar. El «monitor» no fa recordar, educa.

Proposta ratios menjador escolar.

Des de la Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, s’ha convidat als diferents agents que intervenen en la prestació del servei de menjador escolar a fer aportacions en el tràmit de consulta pública previ a la redacció d'un decret que en regularà el seu funcionament.

Des de la Federació d’Educació de CCOO, els representants del sector del Lleure Educatiu volem fer la nostra aportació, i oferir explícitament al Departament d'Ensenyament la nostra col·laboració per aportar el nostre coneixement al respecte.

El nou decret que de tot plegat esdevingui permetrà desplegar, per primera vegada en l'àmbit dels serveis de menjador, la Llei Catalana d'Educació aprovada el 2009 amb un ampli consens parlamentari.

En aquest cas, parlarem sobre les ràtios. I, per començar a parlar sobre aquesta qüestió, en primer lloc ens hauríem de fer la següent pregunta: quina és la ràtio de monitors/es-infants que s'ha de fer servir al menjador escolar?

Seguidament, aquestes altres: què esperem d’aquest espai? Cóm pretenem treballar durant aquesta estona? Com a concepte de base, què ha de prevaldre, quantitat o qualitat?

D’entrada, i donant resposta a la primera pregunta, partim del fet que no existeix cap ràtio marcada per normativa, i que aquella serà la que s'aprovi dins del pla de funcionament del menjador escolar pel Consell Escolar de cada centre. Això, provoca que la ràtio dels serveis de menjador de les escoles d’un mateix municipi poden ser (i de fet normalment són) diferents.

Evidentment, aquesta premissa condiciona tota la resta de treball que es pugui dur a terme en aquest espai.

Els delegats/es de la “Secció Sindical de CCOO de 7 i Tria” tenim una opinió molt clara al respecte de tot això esmentat: les ràtios actuals que trobem en els serveis de menjador escolars són molt elevades.

Treballadors/es denuncien la massificació dels menjadors escolars: #VolemRegulació.

Monitors/es de menjadors alerten de la massificació d'infants en algunes escoles durant l'estona del dinar.

Actualment, no hi ha cap normativa que fixi una ràtio màxima d'infants per monitor/a.

Des de CCOO portem denunciant aquesta situació des de fa anys. Gairebé des de la signatura del primer conveni del sector l'any 2005. 

Per aquest motiu demanem una regulació de tot el Lleure Educatiu i Sociocultural (Menjadors Escolars inclosos) per part de l'administració.

Ens n'alegrem que el Departament d'Ensenyament per fi estigui disposat a establir unes ràtios. Però, ja d'entrada podem afirmar que les quantitats que proposen no resoldran el problema. Calen ràtios que garanteixin la qualitat dels menjadors escolars: no som cambrers/es, som educadors/es.

Aquí teniu l'enllaç a la noticia sencera: 

http://lleure.ccoo.cat/2016/06/treballadors-denuncien-la-massificacio.html

• sapp

El menjador escolar costa el doble a Catalunya i les Balears que a Astúries.

Els preus que paguen els alumnes de centres públics varien fins a 3,5 euros diaris entre comunitats. La diferència supera els 500 euros a l'any.

Va ser una polèmica molt gràfica. Un grup d'alumnes d'un col·legi públic madrileny van anar el 2012 acompanyats d'un reporter de La Sexta per menjar a l'Assemblea de Madrid. Hi van anar com a protesta, amb carmanyoles buides a les mans i entonant: “Volem menjar com un diputat”. La subvenció al Parlament regional permetia els diputats menjar per 3,55 euros. Pagaven menys que els alumnes pel menú escolar (4,80) i també menys del que el consell de directors de col·legis públics havia recomanat llavors per a aquells que anessin al col·legi amb la carmanyola plena de menjar de casa per estalviar: 3,80 euros. No era una mesura d'estalvi, van dir, sinó una forma de “donar exemple” en mig de la crisi.

Tres anys després, el menú de menjador escolar costa 4,82 euros de mitjana per alumne als centres públics de Madrid. Els diputats paguen ara vuit euros i els treballadors del Parlament i les visites, quatre. Per a aquests últims continua sent més barat el menú de l'Assemblea que el d'una escola, encara que no es cobra per la carmanyola de casa.

La reforma fiscal reconeix l'exempció d'IVA per als menjadors escolars defensada per l'Acellec.

La Comissió d’Hisenda del Congrés va aprovar el dimecres, 8 d’octubre, els tres projectes de llei de la reforma fiscal (IVA, IRPF i Societats) amb diverses esmenes, una de les quals reconeix finalment les reivindicacions defensades per l’Acellec des de fa gairebé 10 anys.

L’esmena en concret diu textualment que quedaran exempts d’IVA els serveis d’atenció a infants en centres docents en temps interlectiu durant el menjador escolar o en aules de servei de guarderia fora de l’horari escolar.

L’Acellec va proposar a la patronal CEOE que inclogués aquesta mesura en el paquet d’esmenes que l’organització empresarial va presentar al Govern de l’Estat per tal que fossin incloses als projectes de llei. El partit popular ha transaccionat l’esmena amb CiU i s’ha reconegut finalment la reivindiació de la patronal catalana del lleure educatiu i sociocultural.

L’Acellec defensa aquesta mesura des de fa no menys de 10 anys, però amb molta més intensitat des que a finals de 2012, un dictamen de la Dirección General de Tributos establia que aquest tipus de serveis havien de tributar al 21%. En la llarga campanya de lluita, l’Acellec ha rebut el suport explícit de la majoria de forces polítiques catalanes (CiU, PSC, ERC i ICV-EUA) i ha dut la qüestió fins a les instàncies europees, d’acord amb els sindicats CCOO i UGT a nivell estatal i amb la federació espanyola d’associacions de pares i mares d’alumnes més representantiva.

Ensenyament admetrà l’autogestió de menjadors escolars si es contracten empreses conveniades.

El Departament d’Ensenyament permetrà a partir del curs que ve que el centres escolars contractin pel seu compte el servei de menjador, però sempre que ho facin a empreses conveniades amb la Generalitat. 

L’AMPA de l’Escola Mar Nova de Premià de Mar ha iniciat recentment una campanya per reclamar la gestió del seu propi menjador, un servei que en el cas d’aquest centre i de 12 centres més maresmencs el Departament d’Ensenyament delega al Consell Comarcal. Justament, ara el Consell ha d’adjudicar el servei per al curs 2014-2015. L’AMPA premianenca ha anunciat recurs de reposició contra el decret de delegació.

Una esmena als pressupostos de l'estat discrimina els usuaris dels serveis públics de menjador escolar.

El Congrés dels Diputats aprovarà aquesta setmana una esmena als pressupostos, presentada pel Partit Popular, en la qual s’estableix l’exempció d’IVA en els menjadors escolars, només per a les entitats de dret públic i per a les entitats socials. 

Aquesta mesura, que aparentment suposa una millora per al servei, es convertirà en realitat en una greu discriminació per al usuaris/es del sistema públic d’educació. 

Els centres d’ensenyament públic no tenen la capacitat de prestar directament el servei de menjador escolar i habitualment el subcontracten a empreses especialitzades en serveis educatius. El sector empresarial que presta aquest servei al 90 per cent dels centres catalans ha quedat exclós de l’exempció d’IVA, de manera que es veurà obligat a carregar els cost de l’impost a les famílies usuàries del sistema públic. En canvi, els centres educatius privats, que sí tenen la capacitat de prestar directament el servei, quedaran exempts d’IVA. Es donarà, per tant, la paradoxa que les families usuàries de centres privats no hauran de pagar l’IVA, mentre que els usuaris del sistema públic sí l’hauran de pagar.

Com que el preu del servei de menjador està taxat i limitat per l’administració, la inclosió de l’IVA com a cost implicarà inevitablement una disminució de la qualitat del servei, ja sigui per la reducció del nombre de monitors que atendran els infants, ja sigui per la retallada en la despesa dedicada als productes alimentaris.

Montoro obre la porta a abaixar l'IVA dels menjadors escolars, com demana Brussel·les.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat disposat a abaixar l'IVA dels menjadors escolars, que se situa al 21%, tal com li reclama Brussel·les. 

Montoro argumenta que l'executiu està aplicant actualment l'IVA als menjadors escolars d'acord amb la legislació vigent des del 1998. Per això, segons ha dit, "farem el que digui la Comissió Europea, però és ara quan ho diu", després de considerar que Brussel·les ha canviat la interpretació que fa de la llei.

Montoro ha dit que la pujada d'aquest impost dependrà de si el servei de menjador el presta una entitat de caràcter social o una societat mercantil, ja que el sistema impositiu varia en cada cas.

Hisenda ha anunciat que, quan el servei del menjador escolar el dona el centre amb recursos propis està exempt de l'IVA. Però, si el realitza una fundació o societat sense ànim de lucre, l'impost no s'aplica per als menors de 6 anys, mentre que per als majors de 6 l'IVA ha de ser del 21%. A més, quan es tracta d'una empresa particular o una societat mercantil, l'IVA per als menors de 6 anys ha de ser del 10% i del 21% per als més grans.