Les AMPA denuncien endarreriments de fins a 6 mesos en les beques menjador.

La Federació de Pares i Mares d'alumnes denuncia que les AMPAS de Catalunya han hagut d'avançar uns 5 milions d'euros per cobrir els endarreriments de les beques menjador. 

Segons la FAPAC, cada any s'han d'avançar diners. Això, suposa un mal de cap enorme per les AMPAS catalanes, perquè en molts casos han de deixar de fer algunes activitats per a cobrir les beques. Segons la Federació de Pares i Mares d'alumnes, la Generalitat paga amb un retard d'entre 3 i 6 mesos.

A més dels endarreriments, la FAPAC es queixa per la lentitud a l'hora d'adjudicar les beques. Diuen que és inadmissible i asseguren que hi ha casos d'infants que van sol·licitar la beca el passat mes de juny i que, a hores d'ara, encara no saben si la tindran.

A les comarques de Girona prop d'un centenar d'AMPAS gestionen aquest servei.

El menjador escolar costa el doble a Catalunya i les Balears que a Astúries.

Els preus que paguen els alumnes de centres públics varien fins a 3,5 euros diaris entre comunitats. La diferència supera els 500 euros a l'any.

Va ser una polèmica molt gràfica. Un grup d'alumnes d'un col·legi públic madrileny van anar el 2012 acompanyats d'un reporter de La Sexta per menjar a l'Assemblea de Madrid. Hi van anar com a protesta, amb carmanyoles buides a les mans i entonant: “Volem menjar com un diputat”. La subvenció al Parlament regional permetia els diputats menjar per 3,55 euros. Pagaven menys que els alumnes pel menú escolar (4,80) i també menys del que el consell de directors de col·legis públics havia recomanat llavors per a aquells que anessin al col·legi amb la carmanyola plena de menjar de casa per estalviar: 3,80 euros. No era una mesura d'estalvi, van dir, sinó una forma de “donar exemple” en mig de la crisi.

Tres anys després, el menú de menjador escolar costa 4,82 euros de mitjana per alumne als centres públics de Madrid. Els diputats paguen ara vuit euros i els treballadors del Parlament i les visites, quatre. Per a aquests últims continua sent més barat el menú de l'Assemblea que el d'una escola, encara que no es cobra per la carmanyola de casa.

Milers d'infants desatesos afloren amb les noves beques de menjador.

Més de 1.600 menors que van al col·legi al Baix Llobregat; al voltant de 2.000 del Vallès Occidental i gairebé 450 del Tarragonès. Són alguns dels milers d'escolars catalans/es que aquest any rebran, per primera vegada, una beca de menjador de la Generalitat, després que tots els consells comarcals hagin unificat el criteri d'adjudicació de les ajudes, d'acord amb les instruccions de la Conselleria d'Ensenyament. Aquesta decisió ha suposat, també, que aquest mateix nombre d'estudiants més que fins ara rebien aquesta beca -en comarques com el Maresme, l'Alt Urgell o l'Alta Riba-gorça- l'hagin perdut ara, perquè els ingressos de les seves famílies superen el nou llindar econòmic, comú per a tot Catalunya.

En tot cas, una de les conclusions més preocupants de l'homogeneïtzació ordenada aquest curs per la Generalitat és que durant els pitjors anys de la crisi econòmica hi ha hagut alumnes catalans/es que no han tingut accés a una beca alimentària perquè no arribaven al mínim fixat pel seu consell comarcal, quan, si haguessin viscut en una altra comarca -en alguna on els ingressos familiars prevalguessin sobre altres aspectes socials-, sí que l'haurien obtingut.

MENYS, PERÒ MÉS BEN DOTADES. Aquest estiu, després del retard en el cobrament de les ajudes que es va produir el curs passat, la tramitació s'ha agilitzat a l'aplicar tots els consells comarcals, excepte el de la Vall d'Aran, directament el criteri de la Generalitat. Així, en total, aquest curs 2014-2015 rebran beca 66.360 alumnes, dels quals la majoria (55.876) cobriran el 50 % del cost d'aquest servei, i la resta (10.484) seran del 100%. És, de passada, una autèntica bufetada per a algunes consciències, començant per la de la Generalitat, que durant mesos ho va negar i va esperar que la situació d'algunes famílies fos desesperada per revisar el sistema.

UN ALTRE DESPROPÒSIT. Aquestes ajudes completes corregeixen un altre dels despropòsits que fins ara havien produït les beques de menjador: en el pitjor de la crisi, els serveis socials van alertar que hi havia famílies que havien de renunciar a la beca de menjador, tot i haver-los estat adjudicada, perquè aquesta només cobria la meitat del menú (uns 3 euros, en la majoria dels casos) i els beneficiaris no en podien assumir la resta.

Encara que en termes absoluts hi ha un miler de beneficiaris menys que en el curs 2013-2014, quan es van concedir 67.364 beques, aquest any hi ha més de 10.480 ajudes pel 100% del menú escolar. Això suposa un increment de gairebé el 40% respecte al curs passat. A més, segons afegeix la conselleria, hi ha encara 7.123 beques més que estan en revisió per part dels consells comarcals «perquè les sol·licituds estaven incompletes o no s'ha aportat la documentació necessària».

La reordenació de beques menjador tan sols garanteix tots els àpats del 2% dels infants.

La redistribució de beques menjador que aquest curs ha imposat el Govern català ha fet que només l'1,8% dels infants demandants tinguin dret a gaudir del 100% de l'ajut, la qual cosa ha posat en alerta el Consell Comarcal del Bages, que considera que la nova reordenació és "injusta", en paraules de la consellera comarcal de l'àrea, la socialista Sònia Díaz.

La xifra diu molt: només 38 de les 2.093 famílies que han sol·licitat l'ajuda compleixen tots els requisits econòmics i socials que ha marcat la conselleria d'Ensenyament per gaudir de la totalitat dels àpats. El nombre pot variar, ja que el consell està realitzant ara la segona tongada d'adjudicacions després de rebre les noves matrícules i les reclamacions, però tot i això no es preveu que s'enfili gaire. O gens. I és que per aspirar al 100% de la beca és necessari que l'alumne tingui un informe de Serveis Socials que acrediti que pateix "risc social" o "risc social greu". Sense l'informe, és impossible arribar a la puntuació mínima que exigeix la Generalitat.

Més alumnes amb necessitats, més beques menjador.

Ensenyament incrementa un 30% el nombre d’ajuts que cobreixen tot el cost de l’àpat a l’escola.

Fins a 69.500 alumnes rebran algun tipus d’ajut econòmic perquè es puguin quedar a dinar a l’escola durant aquest curs. Representa un 3,1% més que l’any passat. 

A l’hora de concedir aquestes beques, els consells comarcals -que són els que les gestionen, tot i que estiguin finançades per Ensenyament- han utilitzat per primer cop els mateixos criteris a tot Catalunya.

Les famílies exigeixen a Ensenyament que freni l'impacte de la pobresa a l'escola.

La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) ha emplaçat el Departament d'Ensenyament a posar fre a l'impacte de la pobresa l'escola i a abordar aquesta qüestió amb "fermesa i sensibilitat". L'entitat ha lamentat que fins ara Ensenyament s'ha "amagat" i ha "desviat l'atenció" dels problemes que viuen els centres i ha alertat que s'ha reduït la cobertura de l'alumnat amb risc de pobresa. Ensenyament s'ha defensat assegurant que els pressupostos d'aquest any inclouen 8 MEUR més per a les beques menjador i que cap infant amb necessitats se l'ha deixat sense aquesta prestació. Fonts del Departament han indicat que s'han homogeneïtzat els criteris per accedir a les beques. 

En una roda de premsa aquest dimecres, la FaPaC ha acusat el Departament de no fer "res" per lluitar contra la pobresa a l'escola i ha assenyalat que "no és un problema de Benestar Social" sinó "el principal repte que té actualment l'escola catalana i que Ensenyament ha d'acordar, amb fermesa i sensibilitat". Per tot plegat, ha demanat a la Generalitat que "actuï i estigui l'alçada" per no posar en risc el sistema educatiu.

L'entitat també s'ha fet ressò dels efectes dels desnonaments en els infants, que a Catalunya s'ha traduït en entre 10.000 i 12.000 menors afectats. En aquest sentit, FaPaC ha lamentat que des d'Ensenyament no hi hagi hagut "cap resposta".

Sobre l'accés a les beques menjador,

Un estudi alerta que 500.000 escolars espanyols es quedaran sense beca menjador a l'estiu.

Un informe sobre malnutrició i temps lliure de l'ONG Educo alerta que el més de mig milió d'infants espanyols que actualment reben una beca menjador es quedaran sense aquest ajut quan arribi l'estiu. El mateix estudi també assegura que uns 100.000 nens han deixat de quedar-se a dinar al menjador escolar entre els cursos 2009-2010 i 2011-2012 a causa de la crisi i que 200.000 infants no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix cada dos dies.

Per cobrir aquest buit de beques menjador que, segons l'ONG, deixen les administracions durant l'estiu, l'entitat oferirà fins a 96.000 ajuts d'aquest tipus a nivell estatal entre el 23 de juny i el 12 de setembre. La coordinadora de programes socials d'Educo, Pepa Domingo, ha reclamat a les administracions una "solució global" perquè un cop s'acabi el curs escolar els nens que ho necessitin no es quedin sense beca. L'ONG també ha criticat els llindars actuals fixats per Ensenyament per aconseguir aquests ajuts. "Hi ha moltes famílies que un dels dos pares treballa i queden excloses de les  beques, tot i que més de la meitat del seu sou l'han de destinar a pagar la hipoteca", ha denunciat Domingo.

Per ajudar aquest segment de població Educo ha concedit un total de 500 beques menjador durant aquest curs escolar a Catalunya.

La comunitat educativa reclama beques menjador per a tothom que estigui per sota del llindar de la pobresa.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa tots els sindicats de mestres els moviments pedagògics, les associacions de pares i les organitzacions d'estudiants, reclamen que el nou sistema d'accés a les beques menjador "garanteixi el 100% de la beca a tothom que estigui per sota del llindar de la pobresa", segons va dir el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar. 

L'Idescat situa aquest llindar de la pobresa en una renda anual de 16.972 euros per una família de dos adults i dos infants. El sistema d'accés a les beques menjador acordat pel departament d'Ensenyament i els consells comarcals, fa servir com a indicador l'índex de renda de suficiència i garanteix el 100% de la beca a les famílies de quatre membres que tinguin una renda anual inferior a 7.780 euros (un cop descomptades les despeses bàsiques).

Les beques menjador només arriben al 10% d'infants en risc d'exclusió social.

La FaPaC alerta que les beques menjador atorgades només cobreixen les necessitats d'un 10% d'alumnat en risc d'exclusió social

• A data d'avui, més de 17.000  infants, el 40% dels escolars, han quedat exclosos de l'ajut malgrat patir pobresa evident.

• La lamentable gestió d'aquestes beques s'uneix a un pressupost insuficient (34 milions d'euros) i a la manca de celeritat per atendre els infants necessitats. 

• La FaPaC reclama a les administracions transparència i celeritat per atendre els infants necessitats. 

Podeu llegir-ne més al següent enllaç: http://ves.cat/hrB8

Baix Llobregat i Vallès Occidental no poden atendre la meitat de peticions de beca de menjador.

Els consells comarcals reclamen a Ensenyament que ampliï les partides per adaptar-se a l'increment de la demanda.

Complir els requisits per convertir-se en beneficiari de les beques menjador fa temps que va deixar de ser una garantia d'èxit. D'això, en poden donar fe gairebé la meitat de les famílies dels més de 8.500 escolars del Vallès Occidental i el Baix Llobregat que, almenys de moment, s'han quedat sense l'ajuda. 

Per a llegir-ne més, pots anar al següent enllaç: http://ves.cat/hqhq

La comunitat educativa de Catalunya xifra en 10.000 els alumnes que es quedaran sense beques menjador.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya (MUCE) calcula que 10.000 alumnes es quedaran sense beques menjador, segons les dades que estan rebent des de les diferents associacions de pares i mares (AMPA). La comunitat educativa titlla "d'insuficient" l'augment d'1,8 milions d'euros plantejat pel departament d'Ensenyament en beques menjador per a aquest curs i denuncia que en els pressupostos del 2010 hi havia una partida de 16 milions més que en els actuals −que és de 34 milions d'euros− per quasi 50.000 alumnes menys.

La comunitat educativa "no es creu" que el departament d'Ensenyament cobreixi les beques que hagin estat denegades pels consells comarcals si es detecta que el menor té carències alimentàries, tal com va assegurar la consellera Irene Rigau. 

Alhora, el MUCE ha fet una crida a la "desobediència oberta" contra la llei per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) si finalment entra en vigor. 

Pel que fa la vaga que la comunitat educativa estatal ha convocat el proper 24 d'octubre, el MUCE encara està estudiant si s'hi sumarà. 

Els retards en el pagament de les beques de menjadors escolars compliquen la gestió dels serveis.

El Departament d'Ensenyament paga a sis mesos vista de mitjana les beques de menjador escolar i acumula un deute estimat de 12.000.000 d'euros. 

L'administració paga directament les beques a les empreses o a les Ampas que gestionen els menjadors escolars i si ho fa amb retard, són elles les qui financen aquest servei públic. Paradoxalment, així doncs, com més elevada sigui la quantitat de diners dedicats a beques, més s'accentuen les tensions econòmiques de les empreses gestores, que encara esperen el pagament de beques del curs passat. 

En termes generals, el curs s'inicia per al sector amb moltes incerteses. Tres elements es conjuguen per dificultar la viabilitat econòmica de les empreses que es dediquen en part a aquesta activitat. En primer lloc, es tem la possibilitat que es mantingui la reducció de famílies usuàries del servei. Durant el curs passat es va arribar a registrar un 20% de disminució d'usuaris, a causa de la caiguda de la capacitat adquisitiva de les famílies. 

En segon lloc, el retard en el pagament de les beques del Departament d'Ensenyament dificulta el finançament de l'activitat econòmica, i més en un moment en què el crèdit per a les petites i mitjanes empreses és gairebé inexistents.

En tercer lloc, continua viva la incertesa sobre l'aplicació de l'IVA. Segons els criteris d'Hisenda, en l'actualitat tothom ha de facturar al 21% per als majors de 6 anys i al 10% per als menors d'aquesta edat. Les empreses del sector, convençudes que legalment tenen dret a l'exempció d'aquest impost, estan pendents de la resolució de la denuncia presentada durant el juny passat a la Comissió Europea. S'espera que les autoritats comunitàries comminin a l'Estat espanyol a complir la directiva europea que estableix l'exempció d'IVA per als serveis educatius. Segons els terminis habituals, la Comissió hauria de respondre al llarg del mes de setembre o a l'octubre. Mentre no hi hagi resposta i la subsegüent reacció del Ministeri d'Hisenda, però, allò que preval és el criteri del Govern estatal, altament lesiva per a l'activitat d'un sector econòmic  que ocupa al voltant de 150.000 persones al conjunt de l'Estat.

CCOO reclamem que l'increment del pressupost en beques menjador no es quedi en una promesa més.

Davant les declaracions de la Consellera Rigau sobre la qüestió de les beques menjador, desde CCOO ja vam denunciar que la crisi, l'atur i la manca de polítiques socials posen en perill els infants del nostre país.

A més, reclamem que l'increment del pressupost en beques menjador no es quedi en una promesa més.

Rigau estudia oferir el menjador escolar totalment gratis als alumnes en risc de pobresa.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha anunciat que incrementarà el pressupost destinat a les beques menjador que subvencionen part del menú escolar a partir del curs vinent, i ha avançat que podrien subvencionar el 100% del cost per als alumnes en risc de pobresa, que actualment tenen pagat el 75% del plat.