REFLEXIÓ (2ª part): COM SI FOS UN PARTIT DE FUTBOL SALA ENTRE BARÇA I MADRID.

No, no hem perdut el cap ni hem canviat de feina. Ens expliquem:

Imagineu-vos, per un moment, que el camp de futbol sala és la sala de reunions del “Comitè d’Empresa de 7 i Tria”. Allà hi ha 2 equips i 1 àrbitre. 

Un equip el formen els delegats/des de la USO (per exemple el Madrid). Un altre equip el formen els delegats/des de CCOO (per exemple, el Barça). Per últim, hi ha un àrbitre (per exemple, les delegades de la UGT).

Abans de començar cada partit només es presenten 4 jugadors/es del Madrid (i això, passarà durant tota la temporada?).

L’àrbitre xiula l’inici del match i ràpidament es veu l’estratègia de cada equip. Per part del Barça cada jugador/a sap el que ha de fer, doncs els/les integrants d’aquest equip planifiquen i preparen amb antelació la disputa de cada partit.

Per part del Madrid des del primer partit de lliga es veu que, no només no hi ha motivació per jugar (l’equip sempre està incomplert), sinó que tampoc tenen una estratègia clara de com han de jugar, quin rol té cada jugador/a dins el terreny de joc, etc.

Mentrestant, i ja transcorregudes 3 jornades de lliga, l’àrbitre comença a flipar veient la dinàmica de joc i participació en aquesta lliga del Madrid. Doncs, els seus jugadors/es no fan cap pinta de canviar la seva estratègia de joc. És més, els mateixos jugadors/es s’autoexpulsen del partit, la qual cosa provoca continus canvis en la seva alineació titular. Evidentment, així no hi ha manera de tirar endavant cap projecte d’equip.

Però, el millor escara està per venir.

Durant el 3r partit de lliga, perduts/des sobre el terreny de joc, els jugadors/es del Madrid comencen a demanar a l’entrenador del Barça que els doni una estratègia per a poder continuar jugant, davant la passivitat del seu 2n entrenador.

Realment, no sabem (ningú sap) com acabarà aquesta temporada la lliga. Però, el pitjor és que aquest campionat no dura només un any, sinó 4.

Amb aquest conjunt de metàfores futbolístiques, pretenem fer-vos 5 cèntims de la realitat amb que ens estem trobant els/les delegats/des de CCOO, cada vegada que hi ha una reunió del nostre “Comitè d’Empresa”.

Moraleja/Moralitat: Manolete, si no sabes ni quieres aprender a torear pa’ que te metes”.

Proverbi Anglès: “Quan apuntes amb el dit, recorda que altres tres dits t’assenyalen a tu”.

Continuarà...??