CONTA-CONTES: La comunitat de veïns/es.

Hi havia una vegada una comunitat de veïns/es de 4 plantes que vivien en total harmonia. Tot i les diferències d’edat i d’estils de vida, tots i totes es respectaven i quan havia algun conflicte (típic en una comunitat), intentaven posar-se d’acord per parlar-ne i arribar a la millor solució per a tothom.

Uns es llevaven ben d’hora per anar a la feina. D’altres només treballaven unes hores al dia. Però, amb el que guanyaven podien tirar endavant i fer front als problemes que puntualment els anaven sorgint.

Va passar el temps i aquests/es veïns/es es van anar fent grans. De tal forma que, en un moment donat, el veí de l’àtic va demanar que havia arribat l’hora de posar ascensor a la comunitat, amb el conseqüent cost econòmic i enrenou que això suposaria per a tots/es els veïns/es.

A aquells/es que vivien als pisos més alts, els va semblar molt bona idea. Encara van pensar que com no ho havien fet abans.

Aquells/es que vivien als pisos més baixos, opinaven que no pagava la pena gastar-se uns diners en instal·lar un ascensor a la comunitat, doncs ells/es no el farien servir, per la qual cosa creien que els era totalment innecessari.

Veient que seria difícil arribar a cap acord, i per evitar agreujar el problema, la presidenta de la comunitat es va informar  sobre la legalitat vigent al respecte d’aquesta qüestió i quins tràmits i passos haurien de seguir per portar-ho a terme, en cas que així ho marqués la llei vigent.

Van passar els dies, els veïns/es van rebre la informació pertinent mitjançant diverses reunions, i van poder exposar els pros i contres.  Però, finalment, va guanyar la postura d’aquells/es que estaven a favor d’instal·lar l’ascensor a la comunitat. Bàsicament, perquè els emparava la llei.

Sí. La llei ens marca a tots/es els que podem i el que no podem fer. Però, la mateixa llei estableix que normalment s’han de seguir un seguit de passos, abans de prendre una decisió que, beneficiant a alguns pugui perjudicar a d’altres.

Amb això, volem deixar clar que entenem que les coses poden canviar-se. Però no pas amb imposicions per part de ningú i, sobretot, seguint sempre el que marca la llei, que per això està.

Conte contat, conte acabat...?