|
L'absentisme
laboral és un fenomen complex, del qual no hi ha consens social sobre la seva
definició. Segons l'OIT és l'absència (justificada o no) d'aquella persona de
la qual es pensava que havia de venir a la feina. A partir d'aquesta
definició les absències per motius de salut (la incapacitat temporal -comú o
professional-, els permisos, hores sindicals, maternitat....) no haurien de
contemplar-se com absentisme laboral. Però, malauradament, això no està
establert ni generalitzat. Per tant, ens trobem que quan parlem d'absentisme
caldria saber què entenem cadascú, ja que en funció d'això s'agafen unes
dades o d'altres; generant així estudis, dades i informacions que entre sí
són incomparables, i que no ens ajuden a definir quina és la magnitud del
fenomen.
Tot i així,
durant el procés de crisi econòmica que s'ha acompanyat de reformes laborals
i retallades de drets, s'ha aprofitat a fer una volta més al tema de la
penalització de les absències laborals (justificades o no justificades) i
s'han realitzat canvis normatius en dos sentits:
1.- incorporant
com a causa legal d'acomiadament de tipus objectiu si es supera un
percentatge en un període de temps determinat, tot i suposar un motiu
justificat, legal i de dret aquella absència (baixa laboral, per exemple)
(art. 52 Estatut dels Treballadors/es).
2.- modificant
l'anomenada llei de mútues, donant noves funcions de control de la
incapacitat temporal comú per part de les mútues, tenint el control de les
baixes que emet el metge del sistema públic de salut des del primer dia de la
baixa i accedint a la informació clínica del treballador/a, amb la finalitat
de poder fer propostes d'alta i seguiment del procés d'incapacitat temporal.
Durant els
primers anys de crisi va haver un descens en la incidència de la incapacitat
temporal, tant comú com professional (accidents de treball i malalties
professionals), generant en conseqüència un descens en la declaració de les
baixes. Així, durant uns anys, la tendència de la sinistralitat laboral i les
baixes comunes ha estat en descens, fins el 2014, en què ha començat un
repunt de la declaració afegit a l’augment de l' afiliació a la Seguretat
Social; tenint una evolució in crescendo des d'aquest moment fins a
l'actualitat; arribant en el cas de la sinistralitat laboral a xifres de
danys a la salut a nivell de feia moltíssims anys.
Aquest
comportament de les dades, des de CCOO, els situem en un context de por i
crisi econòmica que ha accentuat dos fenòmens i comportaments que expliquen
el descens de les dades del 2012 al 2014:
-el subregistre i
infradeclaració de danys laborals per part de qui té la obligació de
notificar (mútues i empresaris).
-presentisme i
por a exercir el dret a anar al metge o acceptar una baixa per por a perdre
la feina (per part dels treballadors/es).
El darrer any,
quan es parla d'un repunt del mal anomenat absentisme, està lligat també -una
part ben important- a l’augment dels accidents de treball i malalties
professionals, que tot i que encara hi ha una àmplia majoria que no es
registra ha augmentat en un 6,45% en el cas dels accidents de treball amb
baixa a Catalunya, en relació al mateix període del any anterior (Font:
Observatori d'Empresa i Ocupació, informe 28/09/2015).
En tot aquest
escenari, des de CCOO lamentem profundament que, de manera predominant, les
organitzacions patronals parlin de com penalitzar encara més a les persones,
i en cap cas es plantegi cap acció entorn a les causes de l'absentisme, per
tal de trobar les alternatives i propostes d'intervenció. D'aquí que,
recentment s'ha presentat un informe on situen com a conclusió i mesures per
evitar absències laborals el següent: modificar la normativa, dotar a
les mútues de més control sobre les baixes, suprimir l'obligació de pagar a
càrrec de l'empresa del quart al quinzè dia de la baixa laboral i augmentar
el control empresarial.
...I LA PREVENCIÓ
I INTERVENCIÓ SOBRE LES CAUSES?
Des de CCOO
reivindiquem que darrera l'augment de les absències laborals (justificades i
les baixes mèdiques en particular) hi ha un origen en les condicions de
treball. No només hi ha hagut retallada de salaris i drets, sinó un
empitjorament de condicions de treball, precaritzant les relacions laborals i
frenant l'actuació preventiva a les empreses, generant així una major
exposició a riscos laborals i a danys derivats del treball.
Considerem que si
volem intervenir s'ha de fer sobre les causes, sobre l'origen i, per tant,
emplacem a les empreses a que:
1.- Elaborin un
diagnòstic dels motius i causes del que anomenen absentisme, per tal
d'identificar cada supòsit i poder cercar les millors alternatives. Aquest
procés s'ha de fer amb consulta, participació i consens de la representació
legal a la empresa.
2.- Identifiquin
les causes i elaborin programes de millora de condicions de treball.
3.- Es realitzin
programes de retorn al treball a les empreses per tal d'afavorir la
reincorporació; adaptant transitòriament les condicions de treball per les
persones que s'incorporen després d'una baixa mèdica.
També emplacem a
l'administració a que:
1.- Millori les
prestacions sanitàries i ampliació dels recursos per donar més i millor
servei per a la recuperació de la salut del conjunt de les persones.
2.- Controli, amb
criteris de garantir drets, la funció de les mútues d'accidents de treball
per a la declaració de les contingències professionals. Així com garantir que
en el desenvolupament de la funció de seguiment i control de la incapacitat
temporal no atemptin contra els drets individuals de les persones que estan
malaltes.
3.- Avaluï
l'impacte de les modificacions legals i normatives realitzades en matèria de
control i competències de les mútues vers a la incapacitat temporal, com a
mesura per reduir la seva incidència i valorar la seva eficàcia, i si no ha
estat eficaç, que s'eliminin les competències de control de la incapacitat
temporal comú a les mútues.
4.- S'orienti i
promocioni a les empreses la necessitat de millorar les condicions de treball
com a millor i més efectiva forma de reduir les absències laborals
justificades.
|
Cal intervenir sobre les causes i no sobre les persones.
ResponElimina