dilluns, 14 de setembre del 2015

El menjador escolar costa el doble a Catalunya i les Balears que a Astúries.

Els preus que paguen els alumnes de centres públics varien fins a 3,5 euros diaris entre comunitats. La diferència supera els 500 euros a l'any.


Va ser una polèmica molt gràfica. Un grup d'alumnes d'un col·legi públic madrileny van anar el 2012 acompanyats d'un reporter de La Sexta per menjar a l'Assemblea de Madrid. Hi van anar com a protesta, amb carmanyoles buides a les mans i entonant: “Volem menjar com un diputat”. La subvenció al Parlament regional permetia els diputats menjar per 3,55 euros. Pagaven menys que els alumnes pel menú escolar (4,80) i també menys del que el consell de directors de col·legis públics havia recomanat llavors per a aquells que anessin al col·legi amb la carmanyola plena de menjar de casa per estalviar: 3,80 euros. No era una mesura d'estalvi, van dir, sinó una forma de “donar exemple” en mig de la crisi.
Tres anys després, el menú de menjador escolar costa 4,82 euros de mitjana per alumne als centres públics de Madrid. Els diputats paguen ara vuit euros i els treballadors del Parlament i les visites, quatre. Per a aquests últims continua sent més barat el menú de l'Assemblea que el d'una escola, encara que no es cobra per la carmanyola de casa.

Preu del menjar escolar, per comunitats autònomes.

Sis euros a Aragó

El mapa de preus dels menjadors escolars públics varia sensiblement d'una regió a una altra, segons les dades preus recopilats per periodistes d'EL PAÍS entre les diferents comunitats autònomes. A Balears i Catalunya cobren més de sis euros al dia (6,2 i 6,2, respectivament). A Aragón en costa sis.
Entre les més barates hi ha Astúries (on es paga entre tres i quatre euros) o Castella i Lleó i Múrcia, amb quatre euros per dia. El Govern de les Canàries (una de les comunitats que ha mantingut històricament els preus més econòmics, segons la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, la CEAPA) no ha facilitat les dades de la seva regió per elaborar aquesta informació i hi ha regions que ofereixen només una part de les dades perquè encara no les han completat.
Aquesta informació s'elabora amb les dades mitjanes i les ajudes que ofereixen les comunitats autònomes. Hi ha regions, com Astúries, en què el menjador el paguen els Ajuntaments. També altres municipis ofereixen la seva pròpia aportació, encara que la CEAPA estima que s'han reduït de manera dràstica durant els anys de la crisi.
Els alumnes de les Baleares i Catalunya paguen fins a 70 euros més al mes (per 20 dies lectius) que un estudiant asturià. La bretxa és encara més visible si comparem el curs sencer i supera els 500 euros entre els 525 anuals de l'asturià als 1.050 del català o els 1.137 euros del balear.
Preu del menjar escolar, per comunitats autònomes.

Menú complet o per parts

Las variacions estan en els preus i també en les ajudes que donen les comunitats autònomes. I aquí hi ha per a tots els gustos. Hi ha comunitats autònomes que subvencionen el preu complet del menú diari (Andalusia, Aragó, Extremadura, Múrcia o País Basc). I unes altres que n'assumeixen una part.
A Madrid, per exemple, la Comunitat paga d'un a tres euros de menú escolar. 

Galícia, la que ajuda a més alumnes

I una altra forma més de veure-la: aquelles que ofereixen ajudes a més alumnes. Si comparem el nombre de beneficiaris de les ajudes amb la dada d'alumnes d'infantil a secundària en centres públics del curs passat –publicat per comunitats en les estadístiques oficials del Ministeri d'Educació- entre les regions amb més cobertura hi ha Extremadura, on les ajudes de menjador arriben al 77% dels alumnes; Castella-la Manxa i Navarra (totes dues amb el 66%). La que subvenciona més estudiants és Galícia, amb el 89%. El percentatge d'aquesta última, no obstant això, ha baixat amb la crisi. Abans de 2013 en aquesta regió tots els estudiants de l'escola pública que agafaven l'autobús escolar menjaven gratis a l'escola.

1 comentari: